Llegir audiovisual -mode ON-

No entraré de moment en la dicotomia entre el llibre digital i el llibre de paper. Però sí que m’agradaria conviadar-te a adoptar una nova forma d’entendre el concepte de lectura quan es tracta d’una narració audiovisual.

Aproparnos a com llegeixen els més joves ens pot ajudar a desenvolupar la mirada que, més que suggerir-nos-la, ens reclama l’era de la comunicación digital. Especialment interessant per a famílies i docents que acompanyem les noves generacions en el seu desenvolupament personal i cultural.

Sense anar més lluny, en el bloc catalankids.com, acabo de presentar a la mainada l’oportunitat de seguir amb la vista una història en anglès mentre els personatges llegeixen el text en veu alta.

Però atenció, és quelcom diferent al què es coneix com audiollibre: una aplicació digital interactiva que et porta sense adonar-te’n a “llegir en mode-audiovisual-ON”.

Si tens iPad (o iPod touch o iPhone) te la pots descarregar gratuïtament (por ara) aquí.

Si no, he realitzat una gravació casolana i la podreu mirar a continuació:

Another monster at the end of this book 
Un altre monstre al final d’aquest llibre

by Sesame Street

Disculpeu la baixa qualitat del vídeo: no em resulta gens fàcil interactuar con la tablet i enfocar-hi alhora… :lol:

Passi-ho bé!

Spanish version

TAGS

Si teniu gent ben jove a casa és possible que coneguin TAGS, el programa que tv3 emet els diumenges al migdia.

Tant si és així com si no, és recomanable mirar-lo (amb ells o sense) per acostar-se al seu món.

Tindrem ocasió de parlar-ne. De moment, us deixo enllaç a l’última emissió perquè el visioneu a la carta.

TAGS celebra els 500 programes!

Ja fan 500! Enhorabona TAGS!

Què ensenya la TV?

Encara recordo com brillaven els seus ullets entremaliats. M’escoltava molt atent i somreia només pensant la cara que faria jo quan em digués allò que estava a punt de deixar anar davant de tots els companys de la classe.

Portar la contrària a la mestra amb un argument amb el pes que té el què diu la pròpia mare és un dels grans plaers que es pot permetre un nen de vuit anys, sobretot si és com aquest: despert, viu, amable, d’aquells que saben raonar i explicar les coses amb simpatia i espontaneitat.

Estem a la classe d’anglès i recorro una vegada més a la importància de la llengua com a vehicle per accedir al coneixement.  Una cosa porta a l’altra i acabo afirmant:

-Sabeu? Mirant la televisió s’aprenen moltes coses!

El grup d’alumnes em mira amb perplexitat esperant que rectifiqui d’alguna manera la meva afirmació, però és aquell que té la urgència de saber qui no pot seguir a la cadira sense dir:

-Doncs la meva mare diu que “la tele no ensenya res”.

-Com que no ensenya res? -el burxo jo una mica.

-Doncs que no ensenya res de bo -s’explica el noi enriolat.

-I tu t’ho creus? Continua llegint

Els pares també tenen por!

HOTEL TRANSYLVANIA

(Genndy Tartakovsky, 2012)

Aquest film d’animació és l’ocasió ideal perquè els petits de la casa acompanyin els pares al cinema.

Tot i la inevitable influència del “sucre Disney”, el guió de la pel·lícula mostra amb encert una faceta inusual del personatge més sinistre i fred del cinema clàssic: Dràcula.

Així com el director Francis Ford Coppola va endinsar-se en la llegenda del Vampir enyorat de l’amant perduda (en el llargmetratge per adults “Dràcula de Bram Stoker“, 1992), en aquesta obra produïda per Sony Picture Animation (2012) descobrim un Comte Dràcula pare i, en conseqüència, la seva capacitat de sentir por, la POR A LA PÈRDUA de la filla.
Quin pare o mare no coneix aquest TERROR?

Escenes còmiques, trepidants, enginyoses, combinades amb una història profunda d’amor, sobreprotecció, creixement personal i evolució social. Contínues clicades d’ull als clàssics del gènere de terror, la història i la cultura en general que poden fer passar una bona estona a tota la família.
Espero el moment de tornar-la a mirar de tants detalls que se’m van escapolir.

Us animo a fer-ho i a compartir-ne els vostres comentaris en aquest espai.

Ets un pare Dràcula? I una mare Dràcula?
Si ets un vampiret o vampireta… Et sents alguna vegada com si visquessis en un Hotel Transylvania?

Les veus de PHINEAS & FERB i Cia

ACTORS I ACTRIUS DE DOBLATGE:
quina professió!

La veu és l’ànima d’un personatge d’animació. Sense veu no seria res més que un dibuix que “sembla que es mogui”.

Quan neix un nou personatge, el dibuixant o l’equip creador té molta cura en posar-li la veu adient. Fins i tot, de vegades, es tria la veu abans de crear el dibuix i aquella persona real ha arribat a inspirar l’aspecte del personatge dibuixat. En podem parlar en una altra ocasió ;-)

Ara us proposo escoltar atentament les veus originals d’aquests personatges tan coneguts pels més joves de la casa i descobrir quins actors treballen perquè siguin coneguts arreu del món.

BAMBY parla

15 minuts de REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA davant de la pantalla.

A la pel·lícula d’animació “BAMBY” (Disney) podem veure com un cervató, Bamby, aprèn moltes coses: a caminar, a espavilar-se per si mateix i fins i tot a parlar!

Com aprèn a parlar un cervató
A continuació podem sentir els personatges de la pel.lícula parlant EN CASTELLÀ on hi ha alguna cosa que pot cridar l’atenció…

En la versió doblada a l’espanyol, saps quina és la primera paraula que aprèn el nadó BAMBY? Continua llegint