Si teniu gent ben jove a casa és possible que coneguin TAGS, el programa que tv3 emet els diumenges al migdia.
Tant si és així com si no, és recomanable mirar-lo (amb ells o sense) per acostar-se al seu món.
Tindrem ocasió de parlar-ne. De moment, us deixo enllaç a l’última emissió perquè el visioneu a la carta.
Ja fan 500! Enhorabona TAGS!
Encara recordo com brillaven els seus ullets entremaliats. M’escoltava molt atent i somreia només pensant la cara que faria jo quan em digués allò que estava a punt de deixar anar davant de tots els companys de la classe.
Portar la contrària a la mestra amb un argument amb el pes que té el què diu la pròpia mare és un dels grans plaers que es pot permetre un nen de vuit anys, sobretot si és com aquest: despert, viu, amable, d’aquells que saben raonar i explicar les coses amb simpatia i espontaneitat.
Estem a la classe d’anglès i recorro una vegada més a la importància de la llengua com a vehicle per accedir al coneixement. Una cosa porta a l’altra i acabo afirmant:
-Sabeu? Mirant la televisió s’aprenen moltes coses!
El grup d’alumnes em mira amb perplexitat esperant que rectifiqui d’alguna manera la meva afirmació, però és aquell que té la urgència de saber qui no pot seguir a la cadira sense dir:
-Doncs la meva mare diu que “la tele no ensenya res”.
-Com que no ensenya res? -el burxo jo una mica.
-Doncs que no ensenya res de bo -s’explica el noi enriolat.
-Així -li dic seriosa- la vostra família no deveu tenir cap televisor a casa, oi?
El noiet perd el somriure de cop. La seva rapidesa mental li ha permès raonar de seguida. Tanmateix, l’ajudo en veu alta, mentre ell recupera la seva rialla burleta i va fent que sí amb el cap:
-És clar -m’adreço a tot el grup-. Suposo que a molts de vosaltres us deu passar el mateix, que els pares no creuen que mirar la tele sigui bo i, per tant, no deveu tenir televisió a casa, oi?
Ja us podeu imaginar la resposta.
-Perquè, almenys jo, si tingués tan clar que mirar la televisió perjudica els meus fills no tindria un aparell d’aquests a casa meva! -em miren amb la mosca al nas, però comencen a sospitar per què conec les aventures de Shin-Shan, Dragon Ball i tota aquesta colla millor que ells: perquè he mirat sempre la televisió amb els meus fills, els explico al final.
Considero fonamental que els infants mirin la televisió (i els audiovisuals en general) en companyia d’un adult, perquè, encara que no cal saber de lletra per mirar dibuixos animats, les narracions audiovisuals s’han de saber llegir i, per aprendre’n, un primer pas és compartir-les amb aquells que estan descobrint el món.
(Genndy Tartakovsky, 2012)
Aquest film d’animació és l’ocasió ideal perquè els petits de la casa acompanyin els pares al cinema.
Tot i la inevitable influència del “sucre Disney”, el guió de la pel·lícula mostra amb encert una faceta inusual del personatge més sinistre i fred del cinema clàssic: Dràcula.
Així com el director Francis Ford Coppola va endinsar-se en la llegenda del Vampir enyorat de l’amant perduda (en el llargmetratge per adults “Dràcula de Bram Stoker“, 1992), en aquesta obra produïda per Sony Picture Animation (2012) descobrim un Comte Dràcula pare i, en conseqüència, la seva capacitat de sentir por, la POR A LA PÈRDUA de la filla.
Quin pare o mare no coneix aquest TERROR?
Escenes còmiques, trepidants, enginyoses, combinades amb una història profunda d’amor, sobreprotecció, creixement personal i evolució social. Contínues clicades d’ull als clàssics del gènere de terror, la història i la cultura en general que poden fer passar una bona estona a tota la família.
Espero el moment de tornar-la a mirar de tants detalls que se’m van escapolir.
Us animo a fer-ho i a compartir-ne els vostres comentaris en aquest espai.
LA BELLA DORMENT DE LA IAIA O’GRIMM
(V.O. anglès)
La veu és l’ànima d’un personatge d’animació. Sense veu no seria res més que un dibuix que “sembla que es mogui”.
Quan neix un nou personatge, el dibuixant o l’equip creador té molta cura en posar-li la veu adient. Fins i tot, de vegades, es tria la veu abans de crear el dibuix i aquella persona real ha arribat a inspirar l’aspecte del personatge dibuixat. En podem parlar en una altra ocasió 
Ara us proposo escoltar atentament les veus originals d’aquests personatges tan coneguts pels més joves de la casa i descobrir quins actors treballen perquè siguin coneguts arreu del món.
A la pel·lícula d’animació “BAMBY” (Disney) podem veure com un cervató, Bamby, aprèn moltes coses: a caminar, a espavilar-se per si mateix i fins i tot a parlar!
Com aprèn a parlar un cervató
A continuació podem sentir els personatges de la pel.lícula parlant EN CASTELLÀ on hi ha alguna cosa que pot cridar l’atenció…
Coneixes algun bebè que hagi après a parlar així?
BIRD!
OCELL (pájaro) en anglès es diu BIRD!
Vet-ho aquí:
PÁ-JA-RO és una paraula molt llarga… 3 síl·labes… i diferents!
BIRD només té 1 síl·laba, un sol cop de veu!
Això és més fàcil per un nadó, oi?
Ara pots mirar-te el film les vegades que vulguis. És tan simpàtic en Tambor ensenyant a parlar el seu nou amic… i la Flower (pretty Flower! 
)…
CURIOSITAT:
La pel.lícula BAMBY, de Disney, es va estrenar l’agost de 1942.
How old is Bamby?
Yes, BAMBY is 70 years old!!
